Una altra manera de parir i néixer es possible!

Quan Anna, psicòloga clínica infantil especialitzada en autisme ens va contactar, tenia molt clar com volia parir al seu primer fill i la importància d’evitar intervencions rutinàries innecessàries en el part que afecten a mares i bebés.

L’equip de Llevadores de Shantipartnatural vam acompanyar embaràs, part i postpart perquè com ens diu la evidencia científica, la continuïtat de cuidatges per un mateix equip de llevadores garanteix els millors resultats.

Aquí tenim els relats de la mare i el pare. Veureu quina meravella vam viure tots i quina benvinguda al món més tranquila, amorosa i respectada per Kai!

Moltes gràcies Família Satué Caminos pel regal d’acompanyar-vos!

Suposo que a l’igual que molta gent, quan hem vaig enterar que seria pare, no hem vaig preocupar per a res pel tipus de part que tindríem, donava per suposat que l’única opció seria anar a un hospital i seguir les indicacions dels professionals, contant que vivim en un país avançat en aquest tema i que era el més coherent.
La meva sorpresa va ser, quan la mare hem va comentar que volia fer el part a casa. Sóc dels que pensa que en aquestes decisions la mare té l’opinió definitiva, però hem faltava molta informació per entendre-ho i acceptar-ho. Doncs sort que vam conèixer aquestes llevadores tan genials! Va ser molt fàcil, ens van ficar totes les cartes sobre la taula, pros i contres, explicacions detallades sobre tot el procés i, el més important, tot amb un gran amor i passió per la seva feina.
Clar que em van donar la confiança per fer-ho.
No dic que tothom ho hauria de fer, però si que crec que tothom hauria de informar-se i conèixer totes les alternatives.
Personalment, va ser una experiència brutal, un gran regal. Poder estar a la vora de la mare i sentir-te realment útil i, finalment, agafar el teu fill per primer cop només sortir es algo indescriptible.
Tan sols gràcies, moltes gràcies per ser com sou i de fer de la vostra vocació la vostra feina.

En el moment en el que vaig saber que estava embarassada vaig començar a pensar en el moment del part. Personalment, no m’agraden els hospitals, no m’han agradat mai i sempre he pensat que la naturalesa és espectacular. Així doncs, vaig pensar que un part a casa podia ser una bona opció per mi.

Poc desprès de començar a buscar vaig trobar a la Montse i a la Sílvia, amb qui només va caler una trucada telefònica per saber que era just el que estava buscant.

Durant tot l’embaràs vam anar parlant de com m’agradaria que fos el part, parlant de situacions que implicaven un trasllat hospitalari, resolent dubtes i el més important, fent vincle i fent-me sentir segura.

Finalment, en Kai va començar a enviar les senyals avisant que estava preparat per iniciar el seu viatge intrauterí. La Montse i la Silvia ja estaven al corrent que el dia anterior havia tingut contraccions pre-part, així que ja s’esperaven la nostra trucada a les 5 del matí, avisant que les contraccions començaven a ser més regulars i més intenses.

Dies abans ja havíem preparat tot l’escenari pel gran moment, teníem les espelmes preparades, la llista de música, la pilota de pilates, la liana i la piscina. Estàvem tots en situació, el part s’havia iniciat.

Va ser meravellós viure en primera persona les sensacions que et porten en aquest estat meditatiu tan propi del viatge al “planeta part”. Amb el sentiment d’estar a casa, em sentia còmoda i segura per moure’m tal i com el meu cos m’ho demanava i amb la seguretat més mèdica per poder gaudir del suport de les dos llevadores.

Desprès de tota la nit amb contraccions, amb la sortida del Sol en Kai va decidir prendre un respir i vam poder esmorzar i descansar tots plegats, almenys el temps suficient per recuperar una mica de forces. Cap a mig matí les llevadores van veure que estava dilatada de 4 cm, però que al haver-hi molt líquid a la bossa, el capet no feia suficient pressió per ajudar-me a acabar de dilatar, així que van proposar realitzar un trencament de la bossa. Sempre des del respecte i sempre oferint-nos a la meva parella i a mi tota la informació i el raonament de la proposta. Donat que ja portàvem força hores de pre-part, vam pensar que era bona idea.

Va ser trencar la bossa i abraçar la verticalitat amb l’ajuda de les lianes que vaig notar com la respiració durant les contraccions era diferent. El cos em demanava udolar, ja no tenia suficient amb respirar sense fer soroll, el cos em demanava moviment i soroll. Cada contracció era més intensa que l’anterior i cada cop em deixaven menys temps per descansar entre elles. El Kai estava fent molta feina, tal i com m’animava la Montse. A cada contracció pensava que era una menys, que les contraccions eren les meves aliades per poder portar al meu fill amb mi i que les contraccions eren tan fortes com ho era jo.

Realment, no podria dir quantes hores vaig estar així, vaig perdre la noció del temps per complert, fins que em van proposar entrar a la piscina. Només entrar-hi vaig sospirar. Les contraccions eren doloroses igualment, però podia descansar molt millor entre contraccions i la sensació de pèrdua de pes de la panxa també m’alleugerava molt. Poc després va entrar la meva parella amb mi a l’aigua poder continuar donant-me suport des de dins.

Estàvem en el moment més intens del part. Les contraccions em demanaven cridar, crits de guerra, salvatges i descontrolats que no podia callar. Vaig poder conèixer una part de mi tan salvatge i animal que fins i tot em feia respecte.

De sobte, les contraccions van canviar novament, aquest cop em demanaven espènyer, sabia que s’apropava el final. En aquest moment va ser clau la meva parella, qui feia la funció de liana dins l’aigua per tal que jo em pogués posar de “cuclilles” per fer força. Amb la coordinació amb la respiració i la força, les contraccions eren molt més fàcils de gestionar. No em podia parar de repetir: vinga, una més, ja queda poc! Fins que al final, al posar la mà a la meva zona perineal el vaig notar, vaig notar perfectament el cap del meu fill. JA ESTÀ AQUÍ! Vaig cridar, emocionada, entusiasmada i orgullosa d’haver arribat fins allí. Amb l’ajuda de les mans per evitar estrips, vaig anar fent força i vaig anar veient com cada cop el Kai treia més el capet. De sobte, estava molt incòmoda en aquella postura, tot i notar que el cap ja gairebé era fora, però el cos em demanava posar-me recolzada a la vora de la piscina i de genolls. Li vaig dir a la meva parella que fos ell qui agafés al Kai quan sortís. En un tres i no res, vaig notar com sortia tot el cap, un respir més, una mica més d’esforç i va sortir tot el seu cos. Era real? De veritat ho havia aconseguit? Em vaig girar i penso que mai oblidaré la sensació de veure a la meva parella amb el meu fill als seus braços. En Kai estava tranquil, havia fet un sospir i ara respirava amb calma mentre me’l posava al pit. No va plorar en cap moment ell, només era jo la que plorava. Plorava de goig i de joia, plorava d’amor i d’alegria. En Kai ens mirava a tots dos mentre jo l’acaronava i li recordava que ho havíem fet d’allò més bé, que ja estava aquí amb nosaltres.

Les llevadores ens van deixar intimitat i va ser aleshores quan la placenta va néixer. Ara sí, el part havia finalitzat. Vaig sortir de la piscina en la que havia entrat embarassada amb un nadó preciós que reposava als braços del seu pare. Vaig sortir més empoderada que mai, orgullosa d’haver pogut viure l’experiència de donar a llum havent sentit i viscut l’experiència de cap a peus, tal i com jo volia.

Estaré eternament agraïda a la Montse i a la Silvia per acompanyar-me en tot aquest procés, doncs gràcies a elles em vaig sentir segura en tot moment. En tot moment ens van deixar espai i temps a la meva parella i a mi per a que poguéssim viure el part a la nostra manera, a casa nostra, gaudint de la nostra intimitat.

Igual d’agraïda li estic a la meva parella, qui va estar allà cada cop que una contracció recorria el meu cos, en tot moment vaig sentir que estava allà, que estava amb mi i que confiava en mi.

Tan de bo la majoria de les dones poguessin viure el seu part amb tan amor i harmonia com jo he viscut el meu. Ara més que mai, crec en el miracle del part, del cos, de la naturalesa i en el poder de la dona.