L’Aina va nèixer a la seva casa, i aquest és el relat de conexió amb la seva preciosa mare a les 6 semanas de vida.
Vaig deixar a l’Aina a les 7 del matí dormint al llit amb el Manel i amb l’Arnau. Els vaig deixar un biberó amb llet meva per si tenia gana, però ella no és va despertar fins les 9 que vaig arribar i va popar molt contenta! Després vaig tornar a la botiga cap a les 9:30. Llavors se la va endur la meva mare perque ja tornava a dormir, i també tenia un biberó per si tenia gana.
Lo curiós de tot és que jo al cap d’una estona, vaig començar a gotejar llet pels dos pits amb una pujada de llet intensa! … i al cap de res, 5 minuts, apareix la meva mare dient-me que l’Aina no volia el biberó i plorava de pena! I si efectivament feia careta de pena!
La vaig agafar, va popar molt poquet i va dormir plàcidament dues hores amb mi a la botiga… cosa que no havia fet mai encara!!
Amb tot aixó vull dir que els lligams entre mares i fills són tant forts que fins i tot amb la distància, totes dues vam tenir l’anyorança i la sensació de voler-nos abraçar!
L’Aina té 6 setmanes i jo sóc autònoma, però amb això vull dir a totes les mares , que si poden gaudir d’un permís de maternitat més llarg, que ho fagin plenament!!
Avui ja tinc l’Aina amb mi i no se l’enduran de la botiga.
Les dues necessitem estar juntes, fa molt poquet que ens vam separar, i encara ens necessitem 24h!!
